L’antic museu

L’antic museu
L’antic museu2018-06-12T18:22:20+00:00

L’ànim de salvaguardar la història, les tradicions, la llengua i altres elements constitutius de la cultura local i comarcal era compartit per particulars i nombroses institucions —religioses, culturals, recreatives, econòmiques o esportives—, que van veure en el museu un signe de progrés. A tots els movia el desig de deixar constància, a voltes documental, a voltes sentimental o artística, dels fets o objectes remarcables lligats a la vida quotidiana. Si calia preservar la memòria d’altres temps, també era necessari fer-ho amb el present.

El Diorama

Els renomenats escenògrafs Salvador Alarma i Tastàs i el seu deixeble Josep Mestres i Cabanes, autors de tants decorats operístics per al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, van immortalitzar, el 1932, aquest moment de l’estada dels pastors al pla d’Anyella,tarda enllà, quan el ramat retorna cap a la pleta. La gent de les valls podia apropar-se així a un espai feréstec, només trepitjat a l’estiu per uns pocs homes i idealitzat durant segles. El diorama s’acabà convertint en un dels elements més coneguts i representatius del museu.

L’ànim de salvaguardar la història, les tradicions, la llengua i altres elements constitutius de la cultura local i comarcal era compartit per particulars i nombroses institucions —religioses, culturals, recreatives, econòmiques o esportives—, que van veure en el museu un signe de progrés. A tots els movia el desig de deixar constància, a voltes documental, a voltes sentimental o artística, dels fets o objectes remarcables lligats a la vida quotidiana. Si calia preservar la memòria d’altres temps, també era necessari fer-ho amb el present.

Naixement i vida del museu

A la segona dècada del segle XX es va formar aquí un nucli d’estudiosos que seria conegut com el Grup de folkloristes de Ripoll. Amb entusiasme patriòtic i amor per l’etnografia, van consolidar una tasca de recollida d’objectes i de patrimoni intangible (cançons i altres expressions orals, ritus, danses, costums, llegendes…), que culminà l’any 1929 amb la creació de l’Arxiu Museu Folklòric de Ripoll. L’impulsor del moviment havia estat Rossend Serra i Pagès, i el fundador Tomàs Raguer i Fossas, secundats principalment per Ramir Mirapeix i Pagès, Zenon Puig i Sala, mossèn Josep Raguer i Carbonell i Lluís Vaquer i Clapera. L’activitat editorial de Daniel Maideu i Auguet, amb publicacions ripolleses com El Catllar o Scriptorium, va ser-ne un element propiciador, i el testimoni documental de Salvador Vilarrasa i Vall (autor dels llibres La vida dels pastors i La vida a pagès), una feliç conseqüència. Agustí Casanova i Marquet fou el continuador d’aquella iniciativa. Als anys 50, Eudald Graells i Puig aplicà nous criteris al museu, revalorant el treball del ferro a la comarca i les armes de foc ripolleses i donant-li l’amplitud i el caràcter que el diferenciava.