Jocs i joguines

Jocs i joguines
Jocs i joguines2018-04-27T10:37:51+00:00

Jugar és tan antic com l’home. Durant la infantesa esdevé l’ocupació primordial i, possiblement, la més educadora. Caldria distingir, en aquesta edat, entre els jocs i les joguines. Els primers, habitualment, no necessiten de gairebé res per dur-los a la pràctica. Les segones poden ser de diverses categories, en preu i en qualitat. N’hi havia, però, de construïdes per la mateixa mainada. Les joguines marcaven diferències econòmiques, els jocs no. Les diades de fer cagar el tió, per Nadal, i la dels Reis eren les més importants dins el calendari infantil. La matança del porc i alguna altra ocasió festiva propiciaven les diversions dels adults. Com és natural, el pas del temps ha modernitzat molt més les joguines que no pas els jocs.

Ara els joves i els adults també juguen, tot i que dels esbargiments en solem dir esport, art, competició, col·leccionisme, temptar l’atzar… Al poble, el joc col·lectiu entre infants tenia més possibilitats de sorgir que no a pagès, on poques vegades coincidien a la casa nens i nenes d’edats semblants, i la seva convivència es limitava a l’escola. Hi havia, igualment, animacions vilatanes per a adults, com les corals, els clubs esportius, els ateneus o la visita al cafè o la taverna, activitats en les quals difícilment podia participar qui vivia aïllat. I encara era més complicat per a les dones, que rarament es lliuraven a recreacions fora de casa.

Llegendes

El Ripollès té una rica tradició de llegendes, en les quals la història s’ha barrejat amb la mitologia i la imaginació popular. La mostra que aquí es presenta s’ha establert segons el lloc on se situa l’acció, però podem distingir-les, a més, pels elements religiosos, sobrenaturals, didàctics o descriptius que contenen. I també pels personatges, entre els quals pren protagonisme el Comte Arnau, prototip del feudal despòtic convertit en espectre, que ha traspassat fronteres i que fou extensament documentat sobre el terreny per l’etnògraf Rossend Serra i Pagès, vinculat al museu. Des del segle XIX diversos erudits han aplegat i enriquit la rondallística de la comarca. Entre els més destacats hi figuren Marià Aguiló, Jacint Verdaguer, el dibuixant Josep Ribot i el mateix Grup de folkloristes de Ripoll.