La tasca de Tomàs Raguer i dels primers folkloristes ja s’anava consolidant, tal com ho demostren les paraules de l’article titulat RIPOLL Arxiu de records gloriosos i centre d’excursions pirinenques, del  Periòdic La Humanitat de l’agost de 1934.

RIPOLL
Arxiu de records gloriosos i centre d’excursions pirenenques
Ripoll és, innegablement, un centre d’excursions. Una de les més interessants és la que pot fer-se a Sant Pere de Montgrony, enclavat als paratges on la tradició i la llegenda han fet escenari de les gestes del Comte l’Arnau.
Cap bon excursionista no pot negligir Ripoll com a centre de partida d’excursions pirinenques.
Ripoll compta amb unes setanta fonts, distribuïdes arreu de la seva contrada. Les aigües, totes elles procedents del cor de les muntanyes, són deliciosament fresques i per llur especial situació enmig de boscos de tot el voltant de la riallera vila de Ripoll, fan que l’estada del visitant sigui plaent i alegre.
Les principals excursions que poden fer-se des de Ripoll són aquestes:
A Sant Amant, al Taga, Puigmal, Núria, Nou Creus, Ull de Ter, Camprodon, Montgrony, Castellar d’en Huc, Fonts del Llobregat, Castell de Milany i altres molt interessants totes elles.
Les contrades del Ripollès són, pel seu paisatge, unes de les més belles de Catalunya. El Pirineu Català té, amb Ripoll, l’expressió més formosa i sencera del seu gran esclat d’alegria i d’optimisme. La gran abundor d’aigua, la bellesa impressionant de les seves muntanyes frondoses d’arbredes i herbatges són per al turista el primer avís que es troba en ple Pirineu, i que li proporciona un tast excel·lent de l’esplendor insuperable que ofereix el seu panorama.
Magníficament restaurada, la grandiosa Basílica de Santa Maria de Ripoll, edificada i consagrada per l’Abat Oliba l’any 1032, és una de les més belles manifestacions de l’art romànic a Catalunya. Es de remarcar la superba portalada (s. XII), prodigi sublim d’execució escultòrica. És d’admirar també el bellíssim claustre (s. XII-XVI), amb els seus capitells i àbacs ricament decorats, on s’aboca -deia Santiago Rusiñol- un deliri d’escultura, un caudal de pulcritud i paciència i un mar d’inspiració.
El turista que, sortint del cenobi puja a l’Arxiu-museu, queda gratament sorprès davant l’estol considerable d’objectes que li parlen de la vida, costums i tradicions dels nostres avantpassats. Manta vegada havem constatat llur satisfacció en oir de cultes visitants paraules com aquestes: “No coneixem en cap lloc de Catalunya un museu que tingui l’atractiu i la simpatia del vostre”.
Monestir, museu Folklòric, biblioteca Mata, constitueixen un tríptic cultural i artístic importantíssim per al foment del turisme universal.