Del 7 de març al 12 de juliol de 2020

A causa del tancament periòdic del Museu per les mesures per la prevenció del Coronavirus, l’exposició prolongarà la seva estada a Ripoll, del 26 d’abril al 12 de juliol de 2020.

Parlo de tu

Ramon Calsina Baró és un artista molt particular. La seva obra, com és natural en un artista plàstic, persegueix l’excel·lència de la imatge, l’impacte visual, la bellesa, i això ho persegueix sustentat en un gran domini de l’ofici, exercit amb estimació i responsabilitat.
Però la particularitat de Calsina rau en el fet que sempre explica alguna història. Es pot dir que el seu ofici és una eina ben esmolada per buscar respostes al sentit de la vida, per explicar-se allò que la visió del món li produeix en el seu interior, per explicar l’ànima humana a partir de la seva pròpia ànima.

Amb la seva mirada a voltes crítica, satírica, irònica, tendra, però sempre propera, empàtica, no s’ho mira des de dalt, sinó al costat mateix, barrejant la seva indigència, la seva petitesa, però també la seva transcendència amb la dels seus personatges. Per mirar l’obra de Calsina t’has, el que se’n diu, d’arremangar per submergir-te en el seu món.

En aquesta exposició, que hem titulat: Parlo de tu volem endinsar-nos en la mirada de l’artista cap a la dona. La seva extraordinària imaginació el porta, molt sovint, cap a la infantesa, allà, al seu barri del Poblenou de Barcelona, barri obrer de començament del segle XX, que bullia de reivindicacions, de lluites per millorar una vida dura.
En aquestes imatges hi surt representada, gairebé sempre, dona. La dona treballadora de fàbrica, de botiga, pal de paller de la família, a qui li tocava sempre la part més dura de la història. La dona, tan present en les imatges d’infantesa, segurament representava, per al tímid i introvertit infant Ramon, el redós d’acolliment d’aquell món on obria els ulls i que trobava massa dur i complicat i, també, injust.

Però és a partir d’uns pensaments de Ramon Calsina dedicats a la seva dona Rosa on la idea d’aquesta exposició neix i pren forma. Paraules de reconeixement i de gairebé penitència a la vegada, per la seva dèria darrere la feina, posant de relleu la importància d’ella en la seva vida i, també, en la seva obra.

Amb la Rosa troba, finalment, la família. Gràcies a ella, al seu lliurament incondicional, a la seva tendresa, s’enriqueix amb les responsabilitats i els sentiments que la família comporta. Ella el fa viure la realitat, que a voltes perd darrere la seva obsessió d’artista.
Per tot això Parlo de tu vol ser un petit homenatge a la Rosa,  esposa de l’artista i amb ella es fa extensiu a totes les dones, a la figura femenina.

 


Ramon Calsina és un artista molt particular. La seva obra, com és natural en un artista plàstic, persegueix l’excel·lència de la imatge, l’impacte visual, la bellesa, i això ho persegueix sustentat en un gran domini de l’ofici, exercit amb estimació i responsabilitat.

Però la particularitat de Calsina rau en el fet que sempre explica alguna història. En aquesta exposició, que hem titulat Parlo de tu, volem endinsar-nos en la mirada de l’artista cap a la dona, molt present en la seva obra, en les seves històries.

És una dona real, allunyada d’un ideal o d’uns estereotips, fora del temps, de qui remarca sobretot la seva força. Buscant la seva essència, sense quedar-se a la superfície.


La rosa i l’interruptor (1950)

Aquest quadre d’una gran senzillesa, una rosa i un interruptor, ens dóna la benvinguda a l’exposició. Un interruptor que ens obre la llum que il·lumina un dels possibles recorreguts per l’obra de Ramon Calsina que es mostra en aquesta exposició. I la rosa, doble símbol, ofrena a l’estimada el dia de Sant Jordi, i Rosa, el nom de l’esposa, dona i mare, a qui es ret homenatge en aquest viatge i, per extensió, a totes les dones.


Mare del pintor (1943)

Oli sobre tela 100 x 80.

Quan li preguntaven a Calsina a quins pintors admirava més, sempre deia: “Els grans” i començava per Velázquez. I quan li preguntaven quina de les seves obres sempre deia: El Papa Inocenci X.

Mirant el quadre de la seva mare, la Dolors, penses en aquest Inocenci X en el que Velázquez va  arribar al cim fent sortir l’ànima d’aquells ulls. I creus que Calsina amb aquest retrat de la mare va aconseguir de fer sortir de les seves faccions l’ànima forta, altiva, poc amant de subtileses i d’expressar sentiments. Un retrat fet amb honradesa i veritat, i també digne homenatge al seu admirat Velázquez.

Aquest quadre de l’exposició “Parlo de tu” al Museu Etnogràfic de Ripoll el trobem a l’àmbit …des de la intimitat. En aquest espai es parla de la mare, l’esposa i la filla a partir dels seus retrats i de pinzellades, de sentiments expressats.

La mare, la Dolors, era una dona de caràcter recte, de fortes conviccions, acostumada a manar i treballar de valent, que portava, a més del que comporta una família gran, el negoci del forn amb el seu marit. La Dolors tenia una llibreta on apuntava els deutes, però, de tant en tant, llençava la llista i començava de nou…eren temps difícils per a la gent treballadora i humil que vivia al barri… En Ramon, l’espòs, es posà malalt i per aquest motiu van traspassar el forn i anaren a viure als afores de la ciutat. Ell morí l’any 1930 i la Dolors es quedà vídua per segona vegada. Visqué amb el seu fill pintor i quan aquest es casà, ja gran, visqué sempre amb la família: el Ramon, la Rosa i els tres fills, fins a la seva mort, l’any 1965.

La Rosa, l’esposa, es casà molt jove, als 22 anys, amb en Ramon, que en tenia 44.  Tingueren tres fills. La Rosa era una dona directa, senzilla i amb molta empenta i entusiasme. Estava acostumada a una vida difícil i a treballar molt, i afrontà amb enteresa la precarietat de la situació econòmica que comportava compartir la vida amb un artista pintor que, a més, volia ser lliure de cap imposició de modes o gustos imperants. Ella creia en ell i en la seva tossudesa.

Gràcies a la Rosa, en Ramon s’enriqueix amb les responsabilitats i els sentiments que la família comporta i amb els lligams que es creen al voltant. Ella el fa viure la realitat, que a voltes perd darrere la seva obsessió d’artista.

 


Des del balcó

Oli sobre tela

…des de la infantesa. Us convidem a endinsar-vos en la mirada de Calsina, des dels records
d’aquells anys viscuts d’infant. Aquell món es va anar apoderant de les teles i papers que
sortien de les seves mans, ja gra, dels setanta a noranta anys. Aleshores pinta més d’imaginació, amb una visió més carregada de sentiments i empatia que no pas de la causticitat dels seus anys joves.

Els pares eren forners, i ell, d’infant, amb el cove a l’esquena, repartia el pa en sortir d’escola.
Des del balcó de casa, en el seu recorregut repartint el pa o dalt del terrat, el nen captava el
batec del dia a dia del carrer, de la gent del seu barri del Poblenou, suburbi industrial de la
Barcelona del 1900. Un barri dinàmic i turbulent, en uns moments de canvi i de progrés, de
flagrants desigualtats que portaven a revoltes i lluites socials, a ideals utòpics.

La dona, molt present en aquestes imatges d’infantesa, segurament representava, per al tímid i introvertit Ramon, el redós d’acolliment d’aquell món on obria els ulls i que trobava massa dur, complicat i també injust.

Des del balcó Oli sobre tela.

Aquells records quedaren gravats dins seu i aquest oli, Des del balcó, ens és una mostra
palpable. Ramon Calsina es pinta a ell mateix d’infant, agafat a la barana del balcó de casa,
amb la botiga de la fleca a sota , on s’hi veu, a l’aparador, i entre les barres de pa, el pa de
crostons, una de les seves icones. I contempla el bigarrat espectacle d’aquest món on ha obert els ulls, veu passar aquests personatges, quotidians o curiosos, en desfilada , que agafen vida sota aquesta llum que els il·lumina. I com per art de màgia, reviuen en nosaltres, al contemplar-los. Llum, color i tota una paleta de sentiments.

Des del balcó ens obre la finestra per conèixer a moltes d’aquelles dones , senzilles,
treballadores, fortes, que formaven part del seu dia a dia, de la quotidianitat del seu barri del Poblenou, i que en aquesta exposició són unes de les protagonistes, que ell d’alguna manera homenatjà en les seves teles i dibuixos.


Evolució II ( 1971)

Oli sobre tela. 132 x 199

Aquest oli pertany a la trilogia Evolució. Calsina interpreta i ens mostra, en aquesta trilogia, el camí de la Humanitat des dels orígens, la llarga trajectòria i a la fi que es dirigeix.

En un quadre de Calsina sempre passen coses, i aquí malgrat ser un paisatge, aquestes dues figures en moviment atrapen de seguida la mirada. Ell massís, viril, però que desprèn ingenuïtat; ella femenina, lleugera, encomana tendresa. D’on vénen? La columna grega ens marca d’on vénen, de lluny i quin és el món on es mouen. I cap on van? Només els podem desitjar que vagin cap a la plenitud, cap a la felicitat.