Les fires de Santa Teresa a Ripoll

Avui, 15 d’octubre de 2020, se celebra la tradicional Fira de Santa Teresa i Fira Catalana de l’Ovella a Ripoll, un esdeveniment que trobem descrit al llibre La vida a pagès de Salvador Vilarrasa i Vall:

«Les fires de Santa Teresa a Ripoll i a Sant Lluc a Olot. Per la vigilia de Santa Teresa passen els mercaders a fer l’arreplega dels mulats i altre bestiar que tenen comprat i els pagesos que no l’han venut, també es preparen per menar-lo a fira.

En aquest dia arriben a Ripoll els pagesos de matí, col·locant-se el boví a la plaça d’en Llopions, Font-Viva i voltants de l’escorxador, el peu rodó al carrer del Bisbe i plaça del Corral, el de llana abundant en aquesta fira per les ovelles de treta, a la plaça davant el Monestir i el porquí a la plaça dels Porcs.

Els mercaders de  Ripoll, els que han vingut de fora i els pagesos que són compradors de bestiar, volten pel firal i demanen preus als pagesos venedors que s’estan de plantó al peu d’on tenen llur bestiar. Les primeres paraules són de tanteig per observar uns i altres, principalment els pagesos, si els preus són més alts o més baixos que a la fira de l’Hostal del Vilar. Segons els negociants que hi veuen i principalment si abunden els forasters, és indici que el bestiar es persegueix i per lo tant que tindrà bon preu.

També hi van les mestresses a proveir de robes per l’hivern i altres coses, ja sia en les botigues o en les diferents parades de marxants a la plaça Gran.

A l’hora de dinar s’omplen hostals i cases de menjar.

Els arrendadors de les muntanyes, compareixen també en aquesta fira per cobrar el conllog o lloguer del bestiar i sabent els pagesos l’hostal on posen, els quins tenen diners va a pagar i altres demanen espera fins haver venut el bestiar.

Havent dinat, els que volen comprar és hora de determinar-se i els mercaders que compren molt, com sia que ja saben el preu que volen els pagesos del bestiar, passen amb les estisores al dits i en actitud d’assenyalar diuen al pagès: ¿voleu donar la vaca, el brau, el mulat o lo que sia per tantes unces? ¿si o no? i així com altres hores romansegen llargues estones fent un tracte, allavors és d’admirar la promptitud amb que es decideixen uns i altres, de manera que si el pagès respon sí, assenyalen la bèstia, en el lloc que cada comprador té per costum i si el pagès respon que no, passen de llarg per fer consemblants preguntes als que tenen més aprop. Si es tracta de gent que no sien coneguts o el pagès necessiti els diners, paguen a l’acte i el comprador diu que li menin els caps comprats a tal lloc de la vila per emmenar-se’ls amb els demés que ha comprat.

Els pagesos que no han venut el bestiar, per lla a les quatre de la tarda o abans si són de lluny, comencen a marxar.

També els demés, homes, mestresses, fadrins i minyones, qui a cavall, qui a peu, pels camins dels encontorns se’n tornen a llurs cases tot contents, els primers perquè han fet bones vendes, les mestresses per haver proveït de lo que els mancava i els fadrins i fadrinetes perquè s’han pogut parlar a pleret.

A les cases la mainada esperen als que han anat a fira, un xic frissosos però quan arriben estant tots contents perquè els hi porten algunes llaminadures; nines per les noietes i flabiols o altres musiques pels nois. Si els porten coses en abundància la gent gran diu: tira que us toc mainada, ¡que coses us ha dut la mare! Jo, diu un a una nena, en comptes d’aqueixa nina tan gopa m’estimaria més unes sabates, – no pas pus,- respon la nena.

Aquell dia a la vetlla parlen l’amo, el pastor i mossos de les vendes que s’han fet, si a tal casa han adinerat bé les ovelles de treta, els vadells i els mulats i si altres s’han determinat d’anar a Sant Lluc a Olot per veure si faran més diners dels mulats, puix és fira que té anomenada per aqueixa classe de bestiar i cada any s’hi fan molts tractes.»