La història

Del folklore a l'etnologia

historia

A finals del segle XIX es féu patent, entre la burgesia il·lustrada del Ripollès, la consciència que un gran patrimoni tradicional estava a les portes de l'oblit. La industrialització havia fet que l'entorn aparentment immutable dels nostres avantpassats canviés ràpidament. Era la cultura d'un poble: oficis, artesania, costums, llegendes, cançons i balls, creences i supersticions transmesos anònimament de generació en generació. Aquella minoria sensibilitzada s'adonà que calia preservar la memòria dels temps antics com a lliçó per al futur. Al mateix temps, a Catalunya aquells aspectes de la pròpia cultura s'elevaven a la categoria de símbols nacionals destinats a reconèixer la pròpia identitat. Aquest fou entre nosaltres l'esperit de la Renaixença. Era el naixement del folklore, l'arxivística i l'excursionisme, i un fruit rellevant fou la creació de l'Arxiu Museu Folklòric de Ripoll, a les golfes de l'església de Sant Pere. Cal destacar que, ja de bon principi, i malgrat l'amateurisme d'aquells

promotors, es va saber progressar des del simple col·leccionisme cap a la sistemàtica més adequada a una ciència social, que és com avui entenem l'etnologia. Passaren els anys i el museu de Ripoll esdevingué un 'museu de museus' per la seva representativitat. Avui, en el seva moderna ubicació, el Museu Etnogràfic de Ripoll ha arribat a ser el museu de referència del Pirineu Oriental.


Interrogant el futur


El Museu Etnogràfic de Ripoll és memòria i és vida: llegat de les persones que ens han precedit i ensenyament per al futur. Les generacions actuals i les que ens succeeixin som i seran producte d'antigues formes de viure, pensar i lluitar. El museu del segle XXI ha de permetre'ns entendre l'actualitat amb aquests instruments. El seu coneixement és indispensable per crear un projecte comú i ens ajuda a observar els

nostres propis objectes amb una nova mirada, obrint-nos interrogants plens de significat: Quins d'ells ens haurien d'acompanyar? Què hem de conservar i què és rebutjable? Quins sentiments perduraran? Què hi ha en ells de nosaltres mateixos, com d'un mirall que ens reflecteix? Algun dia els nostres objectes quotidians formaran part de les col·leccions del museu? Prendran una nova vida a la llum de l'anàlisi etnogràfica? Les generacions futures podran aprendre de nosaltres com nosaltres ho fem dels nostres avantpassats?. D'aquí que aquesta no sigui una labor amb un final, ni el museu una institució tancada. Com tot allò que és viu, cal que reculli també el passat recent i l'actualitat per deixar-ne constància i projectar-los a la posteritat, perquè esdevinguin, algun dia, una lliçó.

desplega

Els fundadors: de Tomàs Raguer a Gonçal Cutrina

Tomàs Raguer i Fossas

Tomàs Raguer i Fossas

(Ripoll, 1861-1946)

Farmacèutic, arxiver, historiador i folklorista. Fou l'ànima de la revista ripollesa Scriptorium –iniciada el 1922–, en la qual publicà nombrosos treballs. Impulsà també la recerca de base per al Cançoner del Ripollès. Juntament amb altres estudiosos, el 1929 creava l'Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll. Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya, el 1934 rebé la Medalla d'Or de l'entitat.

Rossend Serra i Pagès

Rossend Serra i Pagès

(Barcelona, 1863-1929)

Escriptor, etnògraf, gramàtic, professor mercantil i geògraf, deixà una extensa obra publicada. Va ser membre fundador de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya i director de la Biblioteca Folklòrica Catalana. Estretament vinculat a Ripoll i des dels seus inicis al museu, en fou un actiu col·laborador i el principal referent científic. Tenia vincles familiars amb Tomàs Raguer.

Salvador Vilarrasa i Vall

Salvador Vilarrasa i Vall

(La Pobla de Lillet, 1870-Ripoll, 1943)

Propietari rural i folklorista. Col·laborador de Tomàs Raguer. Estudiós de la vida dels pastors i de la vida a pagès, en va publicar dos llibres que són de referència i que han estat la font principal per a la redacció de les descripcions d'aquests àmbits.

Joan Raguer i Carbonell

Joan Raguer i Carbonell

(Ripoll, 1874-1936)

Sacerdot. Cosí de Tomàs Raguer. Membre del patronat des de la fundació, va ser el primer conservador del museu. Fou el principal impulsor de les col·leccions sobre la religiositat.

Nuría Roquer i Camprodon

Nuría Roquer i Camprodon

(Ripoll, 1879-1944)

Esposa del cooperador del museu i folklorista Salvador Vilarrasa. Va recollir —i donà a conèixer mitjançant publicacions comarcals— una important col·lecció de jocs d'infants i un receptari de la cuina a pagès. També refranys, endevinalles, frases fetes, dites populars, proverbis...

Josep Ribot i Calpe

Josep Ribot i Calpe

(Barcelona, 1888-1974)

Dibuixant i pintor. Col·laborà amb els fundadors del museu i en la premsa comarcal. Va realitzar dibuixos de temàtica etnogràfica i paisatgística. El 1926 li fou premiat el recull Llegendes del Ripollès en el primer concurs del Llegendari Popular Català.

Agustí Casanova i Marquet

Agustí Casanova i Marquet

(Ripoll, 1892-1955)

Fou un dels membres fundadors del museu. Exercí de secretari del patronat fins al final de la seva vida. Col·laborà amb Tomàs Raguer i, a partir de la mort d'aquest, també es va fer càrrec de dirigir la institució.

Zenon Puig i Sala

Zenon Puig i Sala

(Ripoll, 1901-Barcelona,1976)

Farmacèutic. Va ser un dels fundadors del museu i formà part del patronat. Impulsor cultural, fou també alcalde de Ripoll (1934). Col·laborador assidu de Tomàs Raguer i, després, d'Eudald Graells.

Eudald Graells i Puig

Eudald Graells i Puig

(Ripoll 1901-1992)

El 1940 ingressava al patronat. Dirigí el museu des del 1957, durant quaranta-cinc anys. L'amplià i va aplicar-hi nous criteris funcionals i didàctics. Impulsor de l'arxiu i estudiós de la farga catalana, de les manufactures dels claus i, principalment, de les armes de foc ripolleses, publicaria tres llibres sobre aquestes temàtiques i aconseguí dotar el fons museístic d'unes notables col·leccions de peces que en són representatives.

Gonçal Cutrina i Sorinas

Gonçal Cutrina i Sorinas

(Anglès 1922-Ripoll,1955)

Excursionista i investigador de la història local i comarcal, va publicar sis llibres i un gran nombre d'articles. Fou el primer president del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès i exercí com a arxiver de l'Ajuntament de Ripoll. L'any 1978 passava a formar part del patronat del museu.